Devotio

Per a altres significats, vegeu «Devotio Moderna».

La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).

En aquest jurament, un general romà feia vot de sacrificar la seva pròpia vida i la dels seus enemics a la batalla, per salvar el seu exèrcit i decidia consagrar aquestes vides als déus ctònics, a canvi de la victòria. Titus Livi va fer una descripció d'aquest ritual al parlar del sacrifici de Publi Deci Mus a la batalla del Vesuvi que es va fer contra la Lliga llatina.[1]

Durant el segle I aC, la devotio podia significar, en general, qualsevol oració o ritual que entregava als deus ctònics una persona o cosa per a la seva destrucció.[2]

  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 8-10
  2. Fowler, W. Warde. The religious experience of the Roman people. Charleston, SC: BiblioBazaar, 2008, p. 156-157. 

Developed by StudentB